Amb el Camí de Sirga, el vostre Germà ens ha narrat les vivències d’un
poble, ens ha transmès l’angoixa de perdre una vil·la carregada d’història, ens
ha embolcallat de pols, d’emocions, de tristesa, ens ha fet escoltar el bramar
de l’Ebre, ens ha impregnat dels seus colors, de la foscor de les mines, ens ha fet estimar personatges,
fins i tot, ens ha fet sirgar amb els cors, la força mental suficient per animar a la gent d’un poble que
injustament el poder incauta i maltracta. En resum, ens ha ficat tant en el
relat que ens hi sentim partícips. Per això ens feia tanta il·lusió anar a Mequinensa,
volíem trepitjar el lloc on un dia els seus protagonistes i ell mateix hi van viure. Vam anar i ens va impressionar,
¡No quedava res! Però va ser un instant,
perquè varem tancar els ulls i “lo poble” tornava a ser al seu lloc, tota la
crònica d’en Moncada va ocupar el nostre inconscient, era com si des de
l’esvelt Castell en Jesús ens mostrés la vil·la vella. Va ser emocionant,
estàvem a casa seva oferint-li de tot cor, el compromís de que la seva obra no
moriria mai, perquè, un poble el poden destruir però els sentiments perduren
generació darrera generació. Per gaudir més de la seva prosa, hem tingut la
sort de veure la reconeguda obra de teatre “Mequinensa” en el Teatre Nacional i
la veu dels personatges amb la parla característica de la terra, l’ambientació,
l’escenografia, la caracterització i el
bon treball dels actors, ens a tornat a captivar. I ara Rosa, com a fermall
final ens omples de joia compartint amb totes nosaltres uns moments especials
per a parlar-nos de confidències personals del nostre estimat escriptor. Tot el
conjunt, fa d’aquest curs un dels que difícilment s’obliden i tot gràcies a la
bona literatura, a una bona professora i a unes persones que lluiten perquè el
record sigui viu.
Gràcies Jesús Moncada, gràcies dones de Mequinensa, i sobre tot, gràcies
Dolors, perquè sense la teva batuta tan ben dirigida, aquestes lectores no
haguéssim pogut interpretat aquesta obra mestra amb el plaer que ho han fet.
Classe de divendres
Emi Sánchez
