Dedicat a la Dolors Vinyoles

Curs 2011-2012, classe del divendres, “Camí de Sirga” de Jesús Moncada

Sembla que no pugui ser que  un any ja ens hagi passat

i és que hem sirgat de debó

llegint amb admiració

tot el que el llibre ha explicat!

Tu, Dolors, ens has guiat

i amb tu hem descobert un món

que, encara que dormi el son sota d’aigües de colors,

romandrà en els nostres cors

amb les seves emocions!

Gràcies, professora amable,

pel teu mestratge impecable!!

Acròstic

Ja

ens tens aquí.

Som

una colla,

som cadascú, cadascuna.

M’hauria agradat trobar-te

ombra estimada,

Nelson amic,

calafatejant records,

aplegant les veles,

daurada l’aigua,

amable el riu.

SALUT I LLARGA VIDA!!!

(a Jesús Moncada, a través de la seva obra, i a totes i tots nosaltres)

Montse Maresma - Mequinensa, 11 de maig de 2012

Haiku

           El camp verdeja

           ens abraça la flaire

           de primavera

Mercè Grau

Camí de Mequinensa

De Barcelona hem sortit

un matí de primavera

per anar a un poble amic

que parla la nostra llengua.

Roselles d’un vermell viu

omplen de color la plana

i magnifiquen el verd

dels camps de blat i civada.

La ginesta que floreix

dóna nota a banda i banda

amb el seu groc d’or i foc

com el sol de ponentada.

La rosella i la ginesta

com les roses, són l’amor,

són els quatre dits de sang

sobre del nostre escut d’or.

Rosa Bruguera

Haikus

El camp verdeja

ens abraça la flaire

de primavera

Ens acarona

l’infant amb ses manetes

tendra mirada

Mercè Grau

A la Dolors Vinyoles

Tot el coratge i l’energia

d’una dona que sap on va

que té sempre un bon somriure

i que t’anima a millorar

A més d’ensenyar, fa viure

i ajuda a recuperar

velles passions arxivades,

molts records quasi oblidats,

tot descobrint les potències

i totes les possibilitats

de cadascun de nosaltres

que mai no haguéssim pensat.

Gràcies, Dolors, per cada hora

per cada minut també,

que passem aquí a l’escola

i els que treballem després

que s’escapen tan de pressa

com els ocells fugissers.

Curs del divendres 2011-2012

Haikus Mequinensa

És primavera

anem a Mequinensa

tot serà festa

Ocells que canten

estrelles que rutilen

núvols que ploren

Camí de sirga

esplendorós Moncada

feixuga tasca

Trini Guilera

Acròstic

M  equinensa

e  ra un poble de minaires, de llaüters i gent honesta

q  uin destí els esperava?  quines sorpreses malvades?

u  nes  terres negades, una guerra incontrolada

i   un riu ensangonat i uns amors guardats en l’ànima  

n  ingú volia deixar les cases, amics i vides cantades

e  n poc temps tot va canviar, el poble pels nacionals quedava

n  oms estimats es perdien, gent exiliada marxava

s  ort que l’Ebre i en Moncada ens ho volen recordar

a  mor per aquesta terra que va tenir un dur passat.

Emi Sánchez

Haiku

Vent sec, terra alta,

calitges vora l’aigua

ara llunyana.

             

      Montse Maresma

Poemes

La vall del Cinca

De tels subtils coberta

Irreal sembla

Mestra terrible

Lloro arnat i manaire

Com tots li deien

Les noies s’amagaven

Si en fer-se fosc la veien

Mercè Grau

Tankes

Terra seca

un altiplà desèrtic

enrere deixa.

Tels blaus difuminaven

subtils  la vall del Cinca

__________________

En el paisatge

el lluny Castell mort sembla

 les ardent gleres

resseques, blanquinoses

lluen taques de l’Ebre

 
__________________

Emi Sánchez

Poemes

Aigües revoltes

engolliren el poble

de Mequinensa.

Però la memòria el serva

lliura de cap temença

Damunt l’Ebre calmós

hi brillen els estels

en la nit vella.

I surant ses aigües dolces

els llaüts somorts

gogen la treva.

Ribes de l’Ebre

que els sirgadors planyéreu

tants anys enrere ...

Retalls de vida

vell mascaró de proa

amb l’ull copsares

 Mercè Grau

Haikus

Com mars d’espigues

Són els camps de Castella

Si el vent els bressa.

Rogencs els núvols

La vall reprèn  la calma.

És el capvespre

Dunes eternes

Que sembleu mars de sorra

Si el sol us mira

LLàgrimes cauen

Dels ulls de la cuinera.

La ceba ratlla

Els mercats parlen

La Política calla

Els humans penen

Bufar i fer ampolles

No és joc de poques taules:

Cal fer-ho amb cura

Molts pesen figues

Quan al sofà s’asseuen

A casa, al vespre

Sopars de duro

I terres a l’Havana:

Un farsant parla

Fets a l’antiga

Molts homes són encara

Avui en dia

Mercè Grau

La Fageda d'en Jordà

Per camins de la fageda

records del passat em colpeixen:

abraçades apassionants,  carícies primerenques, converses sinceres,

el cruixir del fullam sota els nostres peus, el batec dels nostres cors;

la resta, silenci, mirades, somriures,

ulls plorosos de felicitat.

Oh! Fageda d’en Jordà,

tu que vas ser testimoni del nostre amor, separa per uns instants la teva arbreda i deixa passar el sol entre les fulles per notar que encara tinc vida.

Després, més endavant,  tornaré a la foscor, a la meva solitud i tu m’embolcallaràs de natura

per endolcir el meu passat.

 

Emi Sánchez

Poema

Paisatges encisadors

ens mostren les serralades

plenes de rosada i de gebre

els sembrats el sol reclamen.

 

Aigües avall el riu canta

quatre conreus el demanen

bancals amples, sinuosos arbres, ocells que canten,

tot ho fa l’hora de l’alba.

Emi Sánchez

Tanka

Colors encesos

el crepuscle mostrava

el sol s’amaga.

La lluna coquetona

per sobre les muntanyes.

Emi Sánchez

Tanka

La serralada

prodigi de natura,

des de l’eixida

admirant el paisatge

els arbres s’enlairaven

 

Emi Sánchez

Haiku

Veig una rosa

les espigues l’envolten

un ocell vola

Emi Sánchez

Haiku

Els infants ploren

la joventut reclama

la vida canta

  

Emi Sánchez

Haiku

Contornejaven

unes fulles rogenques

en la natura

Emi Sánchez