Haiku

Vent sec, terra alta,

calitges vora l’aigua

ara llunyana.

             

      Montse Maresma

Estris antics

L’altre dia la meva filla em va voler donar una sorpresa i bé us asseguro que me la va donar amb escreix. Sabent que la meva emotivitat  està sempre a flor de pell, donava per segur que la visita a casa seva m’ompliria de joia.

Tot just entrar al rebedor, em va dir: - mira bé per tota reu i diguem  si veus quelcom que reconeguis - Al primer cop d’ull, vaig veure un quadre insòlit, i tenint coneixement de l’afició que té la Núria  per les antigalles, vaig sospitar que la sorpresa tenia a veure amb  objectes recollits durant  el desallotjament de la casa dels avis. Amb les grans claus de diferents mides i diferents dents que jo  tants cops havia dut a sobre, va  fer una composició estil avantguardista, penjaven de la paret amb un marc de fusta invertit, quedava fantàstic! Segueixo el recorregut, i en la habitació destinada a la planxa, reconec com a cortina , un parell de tovalloles de fil amb uns grans serrells i les inicials de la mare brodades amb traç gòtic. Ningú hagués donat res per aquelles peces groguenques i tacades pel pas del temps, però ella després d’un curat tractament va fer ressaltar la categoria  de unes  lletres tan importants en els seus records. Finalment, en un recó de la saleta, a sobre d’un petit moble, hi havia una lletera,  aquesta andròmina va culminar les meves expectatives. Amb aquell estris, jo anava a buscar la llet i entremaliadament, la feia girar com aspes de molí per demostrar la meva habilitat sobre la inèrcia. Quants ensurts i quantes renyines m’havia portat aquella comprovació, però ¿ com havia aconseguit aquest canvi ? si estava negra i abonyegada i ara lluïa una brillantor matisada, fins i tot havia aconseguit que els bonys transmetessin un aire de respecte, com si diguessin – el temps passa però els records queden – Del seu interior, li sortien unes llargues tiges amb flors de color groc, “el preferit de l’avia”  el  conjunt, oferia un aire de romanticisme.  Jo, en aquells moments, adorava la meva filla, no pel que significava, sinó pels valors morals que demostrava. Em va admirar la sotilesa en que em mostrava la seva feina, en realitat era un homenatge a l’avia que ella tant havia estimat.

Aquell dia vaig qualificar la meva filla com artista ja que havia sabut barrejar art, sentiment i admiració en la seva obra.

Emi Sánchez

El despertador

Durant molts anys el maleït despertador ens va treure dels millors sons per tal d’arribar a l’hora a la feina.

Ja jubilats, el primer que vam fer va ser treure’l del dormitori tot i  que després de poc temps, obligacions familiars com portar els néts a col·legi a les 9 del matí, van fer que el despertador tornés al seu lloc habitual, amb el mateix soroll però amb una altra finalitat.

Un bon dia, com que a tots dos ens agrada ronsejar al llit, vàrem decidir fer-lo servir per a una cosa realment agradable: despertar-nos mitja hora abans de quan calia alçar-nos per gaudir d’una estoneta més, mig endormiscats. Cal dir que aquesta pràctica requereix un bon entrenament a fi de no patir taquicàrdies quan et despertes i te n’adones que ja és fet tard !!!

Gabriel Garcia