Camí de Mequinensa

De Barcelona hem sortit

un matí de primavera

per anar a un poble amic

que parla la nostra llengua.

Roselles d’un vermell viu

omplen de color la plana

i magnifiquen el verd

dels camps de blat i civada.

La ginesta que floreix

dóna nota a banda i banda

amb el seu groc d’or i foc

com el sol de ponentada.

La rosella i la ginesta

com les roses, són l’amor,

són els quatre dits de sang

sobre del nostre escut d’or.

Rosa Bruguera

A la Dolors Vinyoles

Tot el coratge i l’energia

d’una dona que sap on va

que té sempre un bon somriure

i que t’anima a millorar

A més d’ensenyar, fa viure

i ajuda a recuperar

velles passions arxivades,

molts records quasi oblidats,

tot descobrint les potències

i totes les possibilitats

de cadascun de nosaltres

que mai no haguéssim pensat.

Gràcies, Dolors, per cada hora

per cada minut també,

que passem aquí a l’escola

i els que treballem després

que s’escapen tan de pressa

com els ocells fugissers.

Curs del divendres 2011-2012

...quan l’alba indecisa començava a tremolar a les aigües de l’Ebre.

Jesús Moncada

Perplex tremola

el fil de llum de l’alba

que inquiet avança,

dins l’aigua s’emmiralla

i, enrojolat, s’alzina

Rosa Bruguera