Una tarda d’aquelles que et sents
refredada i no vols sortir, se m’acudeix la idea de remenar i endreçar un
armari.
Em surt un cistell i recordo la
infantesa. Quan la gallina cantava jo corria a collir els ous, els donava a la
meva àvia amb gran il·lusió i ella els posava dins d’aquest cistellet. Aquesta
imatge la tinc present.
Seguidament em surt un guix. Devia
tenir uns vuit anys, quan amb aquest guix dibuixava els quadres de la xarranca
per saltar a peu coix. Era tan divertit!
Vaig trobar també un ramell de
floretes de quan ballava sardanes i amb aquella música tan alegre, saltava
mirant el cel. És un gran record!
Trobo un retrat del meu germà gran,
tenia quinze anys més que jo, era el meu padrí i em va ensenyar a ballar. Jo
adorava al meu germà. Era tan elegant que semblava un artista de cinema!
Finalment em surt un xal de seda
natural. Als disset anys vaig entrar a treballar a la nostra empresa familiar
on fèiem tints a la mostra, per a modistes d’alta costura. La feina
m’entusiasmava, aquí em vaig realitzar amb gran il·lusió. Volia dignificar
l’obra dels meus pares.
Dins de cadascuna de les etapes hi
havia un univers fet només de passions i d’anhels que feien referència tots a
l’amor, veritable clau de la felicitat. Aquest era l’únic repte que
m’interessava. Poso punt i final a aquesta història perquè seria massa llarga.
Recordar sempre m’alegra, és la meva
versió d’un record present d’amor absolut. És difícil trobar l’impuls que
necessites per saber viure amb plenitud l’instant.
Dono gràcies a la Escola de la Dona i
a les seves extraordinàries professores que m’han fet sentir viva i
acompanyada.
Trini Guilera
