Estem salvats

Estem salvats, la Laia vindrà a dinar. Amb ella serem dotze a taula, en Gerard ha preparat el menjar però servir és complicat, ni a ell ni a mi se’ns dóna bé. La Laia és una artista, una malabarista.

De primer els farcellets de verdures que, passen de la plata als plats sense tocar terra, braços separats del cos, moviment airós i lleuger, com qui fa un pas de dansa amb un pom de flors a la ma.

Després espaguetis, quin goig veure-la giravoltar l’estri amb un joc de canell que cargola la pasta imitant un dels seus rinxols daurats.

I per postres, crema cremada, La Laia anirà omplint els platets amb la cullera gran, escudellant molt suaument, tant com el seu mirar color de mel.

                                                                       Montse Maresma

El pastís de l'Andrea

Ves per on, la meva neta ha sortit amb inclinacions pastisseres!  En l’última reunió familiar, ens va obsequiar, tota ufanosa, amb la seva primera experiència com cuinera. Em va fer seure, em va fer tancar els ulls, i em va dir: Avia, ho he fet per tu perquè t’estimo i perquè em donis el teu vist-i-plau. Al obrir els ulls, em vaig trobar amb un pastís preciós de dos pisos decorat amb guarniments de sucre – tot fet per ella – i ràpidament vaig veure que aquell pastís, es deia Andrea. La textura era la seva pell, el desnivell, el seu pas a la joventut, la cinta amb un llas que unia les dues parts, la seva coqueteria, les perletes fent corona, eren les dents que mostra el seu somriure, els petits cors que l’envoltaven, eren l’amor que irradia per allà on va i el gran cor que el coronava, era sen dubte el seu: vermell, fort, generós i sempre palpitant d’alegria.

El vaig provar i en el primer mos, em vaig impregnar per sempre més de la seva dolçor.

Emi Sánchez