Agraïments

Amb el Camí de Sirga, el vostre Germà ens ha narrat les vivències d’un poble, ens ha transmès l’angoixa de perdre una vil·la carregada d’història, ens ha embolcallat de pols, d’emocions, de tristesa, ens ha fet escoltar el bramar de l’Ebre, ens ha impregnat dels seus colors, de la foscor  de les mines, ens ha fet estimar personatges, fins i tot, ens ha fet sirgar amb els cors, la força mental suficient  per animar a la gent d’un poble que injustament el poder incauta i maltracta. En resum, ens ha ficat tant en el relat que ens hi sentim partícips. Per això ens feia tanta il·lusió anar a Mequinensa, volíem trepitjar el lloc on un dia els seus protagonistes i ell mateix  hi van viure. Vam anar i ens va impressionar, ¡No quedava res!  Però va ser un instant, perquè varem tancar els ulls i “lo poble” tornava a ser al seu lloc, tota la crònica d’en Moncada va ocupar el nostre inconscient, era com si des de l’esvelt Castell en Jesús ens mostrés la vil·la vella. Va ser emocionant, estàvem a casa seva oferint-li de tot cor, el compromís de que la seva obra no moriria mai, perquè, un poble el poden destruir però els sentiments perduren generació darrera generació. Per gaudir més de la seva prosa, hem tingut la sort de veure la reconeguda obra de teatre “Mequinensa” en el Teatre Nacional i la veu dels personatges amb la parla característica de la terra, l’ambientació, l’escenografia, la caracterització  i el bon treball dels actors, ens a tornat a captivar. I ara Rosa, com a fermall final ens omples de joia compartint amb totes nosaltres uns moments especials per a parlar-nos de confidències personals del nostre estimat escriptor. Tot el conjunt, fa d’aquest curs un dels que difícilment s’obliden i tot gràcies a la bona literatura, a una bona professora i a unes persones que lluiten perquè el record sigui viu.

Gràcies Jesús Moncada, gràcies dones de Mequinensa, i sobre tot, gràcies Dolors, perquè sense la teva batuta tan ben dirigida, aquestes lectores no haguéssim pogut interpretat aquesta obra mestra amb el plaer que ho han fet.

 

Classe de divendres

Emi Sánchez

Dedicat a la Dolors Vinyoles

Curs 2011-2012, classe del divendres, “Camí de Sirga” de Jesús Moncada

Sembla que no pugui ser que  un any ja ens hagi passat

i és que hem sirgat de debó

llegint amb admiració

tot el que el llibre ha explicat!

Tu, Dolors, ens has guiat

i amb tu hem descobert un món

que, encara que dormi el son sota d’aigües de colors,

romandrà en els nostres cors

amb les seves emocions!

Gràcies, professora amable,

pel teu mestratge impecable!!

A Jesus Moncada

En acabar de llegir el magistral llibre “ Camí de Sirga “, vaig començar a fer un repàs de tot el que Jesús Moncada m’havia tramés amb la seva narració: tendresa, passió,  divertiment, angoixa i un munt de sensacions, però sobre tot, amb la seva prosa i els seus recursos literaris m’havia ensenyat a estimar la bona literatura. No tinc paraules per agrair-li tot el que he aprés i totes les bones estones que he gaudit durant la lectura. M’ha obert camins per investigar la història, per millorar els valors humans, per valorar oficis feixucs, per tantes i tantes coses que em sento orgullosa de poder honrar la seva memòria fent un recorregut per la Mequinensa, tant estimada de l’escriptor, i oferir-li amb tot el meu cor, una petita mostra de gratitud en el lloc on les aigües van engolir el seu passat. 

Emi Sánchez

Deia en Pere Calders

Deia en Pere Calders “Jesús Moncada és una persona de grans abrandaments, un apassionat. No passa de res i s'interessa vivament per tot. Pinta, dibuixa i escriu, sense prendre's res a la lleugera, posant-hi els cinc sentits. S'amoïna per la pàtria i per la marxa de la civilització, participa activament i pateix per tot allò que val la pena de patir-hi, sense inhibir-se de rumiar solucions.”

A “Camí de sirga” primera de les seves tres novel·les, l’apassionat Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1941, Barcelona juny 2005). fa un retrat del que més li va interessar sempre, Mequinensa. Des de principis del segle passat fins la desaparició del poble sota el pantà, per les seves pàgines desfilen tots els personatges d’un poble ric sota els auspicis del lignit de les seves mines i les llaüts que transporten Ebre avall fins Tortosa el seu preuat mineral, “Camí de sirga” es el testimoni d’un temps en que l’home vivia de cara a la natura, la història d’un temps en que els homes mirant el cel o ensumant l’aire albiraven una tempesta, un temps en que les històries es comunicaven de boca a orella directament sense intermediaris televisius i així repetida tantes vegades la història es convertia en llegenda per tornar a ser finalment un altre cop història viva per obra i màgia del seu narrador.

Assistim així a l’enderrocament de les cases del poble a les darreries dels 70 mentre la memòria del narrador ens condueix per la Mequinensa de la Primera Gran Guerra i encara més enllà en els records de l’Arquímedes que explica un i altre cop com va perdre l’orella durant l’atac dels moros a la colònia espanyola, assistim també a la inauguració de l’Edén i l’arribada de “Madamfransoi” del braç del gran patró, al canvi dels sirgadors per mules que seguiran i resseguiran el camí de sirga, a l’enfonsament de la primera barcassa a motor, de l’ocàs de les famílies benestants, i de la fugida dels seus habitants cap a la capital.

Però “Camí de sirga” es també un recull de paraules que s’han perdut a la nit del temps, per això ara quan ens retornen des d’un passat llunyà ens semblen tan noves com la vella història que passada a llegenda ens sembla avui història viva.

El millor de “Camí de sirga” es que quan l’hagueu acabat podeu seguir amb Histories de la ma esquerra (1981) i El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) i La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997)

Amb Camí de sirga, publicada per primera vegada l`any 1988, Jesús Moncada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, l`antiga vila de la vora de l`Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser el centre d`una conca minera i d`un trànsit fluvial intens.

Amb precisió històrica, i amb un llenguatge viu, que conserva les peculiaritats d`expressió de la zona, l`autor descriu i rememora, a través de la vida i dels records de diferents personatges -navegants, cupleteres, cafeters, minaires o burgesos-, la història dels últims cent anys d`un poble condemnat a la desaparició.Reconeguda unànimement per la crítica i pel públic lector, Camí de sirga és considerada una de les novel·les més importants de la literatura catalana contemporània.

Ha estat guardonada amb nombrosos premis -Joan Crexells, Ciutat de Barcelona, Fundació d`Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Crítica Serra d`Or, Nacional de la Crítica i finalista al Premio Nacional de Literatura- i ha estat traduïda a l`alemany, l`anglès, l`aragonès, el castellà, el danès, l`eslovè, el francès, el gallec, l`hongarès, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec i el vietnamita.

Camí de sirga evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d'un allau de personatges, l'autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada.

Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual. Ha estat guanyadora dels premis Joan Crexells, Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona, Crítica «Serra d'Or» i finalista del Nacional de Literatura.