Ves per on, la meva neta ha sortit amb inclinacions pastisseres! En l’última reunió familiar, ens va obsequiar,
tota ufanosa, amb la seva primera experiència com cuinera. Em va fer seure, em
va fer tancar els ulls, i em va dir: Avia, ho he fet per tu perquè t’estimo i
perquè em donis el teu vist-i-plau. Al obrir els ulls, em vaig trobar amb un
pastís preciós de dos pisos decorat amb guarniments de sucre – tot fet per ella
– i ràpidament vaig veure que aquell pastís, es deia Andrea. La textura era la
seva pell, el desnivell, el seu pas a la joventut, la cinta amb un llas que
unia les dues parts, la seva coqueteria, les perletes fent corona, eren les
dents que mostra el seu somriure, els petits cors que l’envoltaven, eren l’amor
que irradia per allà on va i el gran cor que el coronava, era sen dubte el seu:
vermell, fort, generós i sempre palpitant d’alegria.
El vaig provar i en el primer mos, em vaig impregnar per sempre més de
la seva dolçor.
Emi Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada