Per camins
de la fageda
records del
passat em colpeixen:
abraçades
apassionants, carícies primerenques, converses
sinceres,
el cruixir
del fullam sota els nostres peus, el batec dels nostres cors;
la resta, silenci,
mirades, somriures,
ulls plorosos
de felicitat.
Oh! Fageda
d’en Jordà,
tu que vas
ser testimoni del nostre amor, separa per uns instants la teva arbreda i deixa
passar el sol entre les fulles per notar que encara tinc vida.
Després,
més endavant, tornaré a la foscor, a la
meva solitud i tu m’embolcallaràs de natura
per
endolcir el meu passat.
Emi
Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada