Aigües revoltes
engolliren el poble
de Mequinensa.
Però la memòria el
serva
lliura de cap temença
Damunt l’Ebre calmós
hi brillen els estels
en la nit vella.
I surant ses aigües
dolces
els llaüts somorts
gogen la treva.
Ribes de l’Ebre
que els sirgadors
planyéreu
tants anys enrere ...
Retalls de vida
vell mascaró de proa
amb l’ull copsares
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada