Com mars d’espigues
Són els camps de
Castella
Si el vent els
bressa.
Rogencs
els núvols
La vall
reprèn la calma.
És el
capvespre
Dunes
eternes
Que
sembleu mars de sorra
Si el
sol us mira
LLàgrimes
cauen
Dels
ulls de la cuinera.
La ceba
ratlla
Els mercats
parlen
Els humans penen
Bufar i fer ampolles
No és joc de poques
taules:
Cal fer-ho amb cura
Molts pesen figues
Quan al sofà
s’asseuen
A casa, al vespre
Sopars de duro
I terres a l’Havana:
Un farsant parla
Fets a l’antiga
Molts homes són
encara
Avui en dia
Mercè Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada