Un dia una psicòloga em va recomanar
que em comprés una nina. Jo la volia de drap i vaig voltar tot Barcelona, però
cap era del meu grat. Finalment passant pel davant d’una botiga de regals en
vaig veure una, aquella sí que era de drap autèntic, la seva carona em va
agradar, però li penjaven unes cames i braços molt llargs, eren com uns
filferros. La vaig comprar mirant-li només la cara i prescindint d’aquells pengim-penjams que em feien mal d’ulls. La
tenia arraconada. Un bon dia vaig acariciar-li el cap, ella em va fer una
mirada d’agraïment i poc a poc la vaig estimar.
Quan arribo a casa m’abraça amb aquells braços pengim-penjams que ara fins i tot em fan gràcia.
Quan arribo a casa m’abraça amb aquells braços pengim-penjams que ara fins i tot em fan gràcia.
Trini Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada