Obro un calaix i trobo un tros
de seda.Unes imatges, uns records llunyans. L'eixample, un pati, unes galeries
al voltant, un edifici dins l'illa de cases, rengles de finestres tancades, a
la planta baixa una finetra oberta i un home treballant mirant el pati.
Ens enfilem damunt la paret,
"el muro", que separa el pati de la finestra per veure que fa.
Què fa... talla i retalla una
peça de roba de seda, la plega.
Com et dius? i, respon :
Filipondio
Què fas?. Tallo corbates
-Vigileu que podeu caure
-Adéu, demà tornarem a xerrar
una estona.
Dona'ns un tros de seda
d'aquells que talles...
Busco i rebusco dins del
calaix i que surt : una brusa vermella d'escot rodó i manigues de globus.
Tenia setze anys i m'agradava
molt, em favoria força.
Surto de casa agafo el
tramvia, cap a la Uni a buscar la nota . Tothom em mirava i pensava , si que
faig goig amb la meva brusa vermella. De sobte m'adono que me l'he posat del
revés amb les costures enfora..
QUINA VERGONYA.
Dins de l'armari hi trobo UNA
MALETA DE CUIRO, de pell de camell , quan pesava , però era plena de somnis,
d'il.lusions.
El vaixell que ens portava cap
a Egipte amb els companys i els profes.
Les postes de sol al Nil, els
relleus meravellosos a les tombes, les piràmides. De tornada, amb aquella pesada
maleta comprada allí, ens trobem Barcelona tota nevada que s'ha convertit en
una pista de gel.
Quins contrastos, sorra,
calor, llum, vent de tormenta al voltant de les piràmides, pasejada en
camell...
A Barcelona fred, neu, carrers
sense tramvies. Sembla tot un SOMNI
Teresa Demestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada