que no m’agrada la nit
em sento sol i el neguit
d’una fosca melangia
em fa enyorar tant el dia
que no m’agrada la nit!
Vull que la llum entri en mi
i així poder reflectir tantes coses estimades:
des d’un gerro, fins un marc,
i una cara familiar que em somriu i em diu: Bon dia!,
això sí que em fa alegría
i em fa sentir acompanyat…
Jo soc quelcom animat
i quan us mireu en mí
jo els vostres ulls he
copçat
i us retorno de bon grat
el somriure matutí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada