Per què serà que hi ha situacions que floreixen al pensament en els
moments menys apropiats. Això em va esdevenir l’altre dia en un funeral – tot
s’ha de dir, un funeral d’aquests que hi vas perquè coneixes a un familiar, de
vegades llunyà del que se’n va del cantó dels vius-. El posat de la gent
seriosa a la porta de vetlla, va revifar
els records d’un dia singular en el que jo em trobava vetllant un difunt
poc proper, vaig evocar encaixades de mans als components del dol i també la situació
que va succeir:
Jo estava a prop del familiar
més acostat del que partia cap un altre destí, quan va aparèixer una persona
desconeguda per a mi, que en el moment d’estendre la mà per a donar el condol ,
el citat familiar li diu – Li acompanyo en el sentiment- i ràpidament, prossegueix:
- Ay! si això m’ho havia de dir vostè! Va, comencem de nou! La benvinguda, de
llampada, va repetir : -li acompanyo en el sentiment! I la desafortunada, va contestar;
- ara sí que està bé! - Com podeu comprendre, davant aquesta situació, no em
vaig poder estar i vaig entrar a la sala de vetlla a desfogar el me riure amb
sanglots convulsius recolzada sobre el fèretre, i aquí bé l’altre historia. La
gent que entrava, em donava copets a les espatlles, volent comprendre el me
desconsol. Quan vaig poder sortir, tenia els ulls congestionats, la gent,
estava més pendent de mi que de la resta de la família, només en Josep que em coneix
molt bé, va saber després de la meva mirada, que havia succeït una situació, de
la qual, la meva vena humorística m’ havia jugat una mala passada.
Aquest record, va aparèixer en el moment de donar el condol al meu amic
i em vaig haver de concentrar molt per a
no donar-li la ma amb una riallada.
Emi Sánchez
Francament divertit. He rigut força.
ResponElimina