CANT DE CAMÍ DE SIRGA
L’Ebre plora en silenci
en passar per Mequinensa
la verge Agatòclia resa
la Santa que tots estimen
prega per la noble terra.
Les llàgrimes d’aquell poble
dormen al llit del vell riu
un cor que encara batega
amb força i molta tendresa
del record llunyà i feliç.
Dintre ses aigües respira
un poble ple d’enyorança
engolit pel seu gran riu
que crida, que crida
que crida i encara és viu.
Espesses boires s’esfumen
i en aigua s’han convertit
és el poble que sospira
sospira, sospira
sospira i encara és viu.
Vides plenes d’esperança
ses arrels sota en bon riu
la història d’aquesta terra
i d’aquella gent tan ferma
en Moncada savi ens diu.
És Camí de sirga un llibre
ple de vida i ben escrit
que el nostre Mestre ens explica
amb paraules molt boniques
un poble i el seu destí.
Són uns relats que ens transporten
a un passat d’aquest país
que restarà en la memòria
de tots, de tots,
de tots els que som aquí.
A l’Escola, moltes gràcies
per haver-nos ensenyat
a gaudir d’aquest gran llibre
fent deures, molts deures
mai ho podrem oblidar.
Montserrat Fargas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada