HAIKUS
Cop de vent ràpid
uns núvols de pols acre
se'ls enduia.
Les rares pluges
aquella terra aspra
de fang mortalla.
La balconada
de llum la pinzellada
el cel omplia
L'home parlava
L'Aleix sense paraula
no responia
Un cerç efímer
esgarrapà la vila
la pols les runes.
Al mur pell d'ombra
bufa la garbinada
la vila fosca
Volva de cendra
va cercant la tenebra
claror de dia.
Vila en silenci
capvespre violàci
cel de tempesta.
Teresa Demestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada