Records

Una tarda d’aquelles que et sents refredada i no vols sortir, se m’acudeix la idea de remenar i endreçar un armari.

Em surt un cistell i recordo la infantesa. Quan la gallina cantava jo corria a collir els ous, els donava a la meva àvia amb gran il·lusió i ella els posava dins d’aquest cistellet. Aquesta imatge la tinc present.

Seguidament em surt un guix. Devia tenir uns vuit anys, quan amb aquest guix dibuixava els quadres de la xarranca per saltar a peu coix. Era tan divertit!

Vaig trobar també un ramell de floretes de quan ballava sardanes i amb aquella música tan alegre, saltava mirant el cel. És un gran record!

Trobo un retrat del meu germà gran, tenia quinze anys més que jo, era el meu padrí i em va ensenyar a ballar. Jo adorava al meu germà. Era tan elegant que semblava un artista de cinema!

Finalment em surt un xal de seda natural. Als disset anys vaig entrar a treballar a la nostra empresa familiar on fèiem tints a la mostra, per a modistes d’alta costura. La feina m’entusiasmava, aquí em vaig realitzar amb gran il·lusió. Volia dignificar l’obra dels meus pares.

Dins de cadascuna de les etapes hi havia un univers fet només de passions i d’anhels que feien referència tots a l’amor, veritable clau de la felicitat. Aquest era l’únic repte que m’interessava. Poso punt i final a aquesta història perquè seria massa llarga.

Recordar sempre m’alegra, és la meva versió d’un record present d’amor absolut. És difícil trobar l’impuls que necessites per saber viure amb plenitud l’instant.

Dono gràcies a la Escola de la Dona i a les seves extraordinàries professores que m’han fet sentir viva i acompanyada.

Trini Guilera