Mirant fotografies
una tarda,
et sents aclaparat
pel pas del temps...
els rostres de
persones estimades,
instants feliços
d’èpoques passades,
tot ha fugit i com la
sorra als dits
en res ha quedat
tot...:
No els sentiments;
ells són ben vius,
reneixen als records,
i, com la brasa, que
revifa el vent,
l’oratge del passat,
sacseja, i fa volar,
el pensament...
El pensament que
torna, amb tanta intensitat
que ens fa reviure el
temps en un retrat:
Amb cara de festa
i faldilla amb vol...
gentil el vailet,
les mans enllaçades
amb un fanalet:
era l’envelat de
Festa Major
lliscant sobre palla
amb peus de sabó...
A Londres un dia
que feia molt vent
amb mocador el cap
somreia a la gent:
Era de vacances,
practicant l’anglès,
de tot m’admirava...
No sabia res!
El retrat dels avis
del seu casament.
Les mans a la falda:
l’anell resplendent
La núvia de negre,
però el vel era
blanc,
el nuvi, amb bigoti,
l’anava mirant...
Tot ho guardo encara
I el record és cert:
Tinc el mocador,
l’anell de la iaia
i el meu fanalet!
Laura Torres
Molt bonic!
ResponEliminaQue bonic Laura,
ResponEliminaAnna M. Moya