La felicitat de casa

Sóc feliç a casa meva, només hi ha una condició: he de pujar escales, però els metges diuen que és molt sa.

Quan sóc a dins em tranquil·litzo, no hi ha records que em facin mal, molt al contrari em deixen un rastre lluminós i amb ell treballo la felicitat.

Els teus llibres, els munts de diaris, els papers sobre la taula, les flors de la terrassa, la música, els divertits i suculents dinars, el teu sentit de l’humor i la nostra complicitat. És clar que jo voldria tenir l’ànima amb el cos, és una mena d’aventura que no té fi.

La meva amiga Núria que viu a Milà, em convida a passar-hi uns dies, m’agrada la seva companyia, disfruto molt, sempre sortim: botigues, restaurants... Milà és gran i cansa una mica, penso en el retorn.

Arribo a Barcelona, de pressa cap a casa, aquest és el meu petit món. Amb alegria pujo les escales que com diuen els metges són molt sanes.

Trini Guilera