El poble del quadre

I del quadre que hi havia al despatx del pare, te’n recordes? L’havia pintat -amb no massa fortuna- un dels artistes del barri, i a mi em recordava el poble dels estius: el camí estret de davant de casa, la vella església envoltada de cases, l’alt campanar amb aquelles campanes que ens duien el batec del poble: el toc de morts, el de l’Àngelus o el d’alerta, que tant ens feia estremir quan veiem els camperols sortir corrent seguint el rastre del foc, deixant al camp el cavall o l’aixada…  I el toc alegre de Festa Major? Quan el sentia ja pensava en el vestit i les sabates de mudar, en les barques que gronxaven, els cavallets, la música i el ball. Que n’érem de feliços aleshores …!

Mercè  Grau