Amb ell vaig aprendre a conduir a l’Arrabassada. Arrabassada amunt i Arrabassada avall, donant voltes al volant. No va ser fàcil, però el meu entusiasme va poder més.
Per Sant Cristòfol el portava a beneir. Vaig anar per
camins de la Costa Brava, la Vall d’Aran, Montserrat, Lourdes etc. era com
portar la caseta sobre, amb les amigues era divertit i va fer que em sentis
viva i acompanyada.
Passat un temps, quan menys ho pensava, vaig conèixer un
gran amic, era interessant sortir amb ell, tenia cotxe, només necessitàvem un,
per tant vaig guardar el sis-cents al garatge.
Més endavant, a l’octubre, regalava el sis-cents a una
monja que feliçment el carregava d’aliments per la seva obra benèfica.
Trini Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada