Les veus sempre les tinc presents. L’amic Joan Manuel
Serrat, quan era jove, em va fer gaudir de la seva extraordinària veu, que a la
vegada recitava. Per una adversitat, ara no té la mateixa veu, però, recordo
que em sonava tranquil·la amb aquelles paraules d’amor.
Això pot ser romàntic, però et sents en un món feliç que
no és el de les finances.
Trigui Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada