La meva amiga Júlia es va enamorar de Menorca.
El vaixell va desembarcar al port de Maó i peus a terra
va tenir interès per conèixer els talaiots formats per grans pedres en fileres,
que arriben a tenir trenta o quaranta metres, són d’una civilització que floria
a Menorca dos mil anys abans de Crist.
Ciutadella és a ponent de l’illa, té un port natural que
és una autèntica meravella, al mateix temps amb una graciosa vivor. La Júlia va
visitar la Catedral que és el primer temple de Menorca i seu del bisbat, i no
va deixar de fer una passejada pel carrer de les Voltes. També va visitar una
casa de camp on va veure l’elaboració dels formatges. Després es va banyar en
una de les cales que reflecteixen la pau d’aigües tranquil·les i transparents.
Llavors va pensar en la seva amiga Margarita i corrents
cap a Migjorn perquè tenia ganes de veure-la. Na Margarita era una gran persona
i la Júlia es va sentir envoltada pel caliu de l’amistat. Ella portava Menorca
dins del cor i ho contagiava, tenia una intel·ligència rural i compartien
juntes penes i alegries.
La Júlia veu la imatge de Na Margarita en mig d’aquelles
postes de sol.
Trini Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada