Gràcies al temperament de la meva avia
paterna, es van conèixer els meus pares. Ella va organitzar, al jardí de casa
seva, un teatre perquè la joventut gaudís. Convidava a tot Gràcia i també a la
família de la meva mare. Varen interpretar “Les fades del Canigó”. La meva mare
va ser la fada de Banyoles i era tan bonica i encantadora que el meu pare se’n
va enamorar.
Tot això m’ho explicava la meva avia
materna i ho vaig anotar mentalment. Ho tinc memoritzat i voldria haver-ho
viscut.
Se’m fa llarga la vostra absència,
però no em vull desprendre d’aquesta càrrega. Per tant: Visca l’Amor, és lluna plena!
Trini Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada