Amagatalls

Ves per on, aquesta setmana havia de fer un escrit sobre possibles amagatalls inversemblants i no em venia res al cap (potser perquè mai m’he hagut d’amagar de res) però vet aquí, que una notícia de la premsa m’ha obert la imaginació, i m’ha fet fa pensar: Si jo fos el rei, m’amagaria fins i tot sota una col, com el Patufet, però està clar, en la seva situació, amb el maluc trencat, no podria donar ni un pas per a buscar una hortalissa africana de les seves dimensions que li servis d’amagatall pels reportés, a més podria venir un dòcil i memorial elefant de Botsuana i “sense voler”, trepitjar-lo amb una de les seves potes endurides i rabioses!

Està clar que millor és en tornar-se’n cap a l’ensorrada Espanya i amagar-se en un hospital privat on l’estaven esperant, a altes hores de la matinada, un gran equip de cirurgians. No hauria de  passar per cap llistat d’espera i fins i tot la pròtesi li seria gratuïta (faltaria més, amb els dines  que costava el viatge de tornada!) però, no seria una bona idea, em trobarien els submisos ciutadans que fan cua en la Seguretat Social.

I a casa dels fills? No, no pot ser. Una té el fisc a sobre perquè el marit no se sap ben bé que ha fet amb diners públics, l’altra separada  d’un marit inconscient i fatxenda, i l’últim viu en una caseta molt a prop seu i el trobarien fàcilment.

Realment, si jo fos el rei, faria tot el contrari que ha fet fins ara, deixaria de trobar amagatalls per ocultar distints afers i començaria  a comportar-me com el que pertoca a un ciutadà que gaudeix de tants privilegis, potser així canviaria una mica la seva imatge.

Emi Sánchez