Des de Thourotte

Fa 2 anys llargs que per feina estic vivint a Thourotte.  La multinacional on treballo té aquí  una planta i un equip europeu hi estem desenvolupant  una nova família de tintes d’impressió.

Thourotte és un poble no gaire gran situat a uns 30 quilometres al Nord de París. És cert, tampoc estic tant lluny, però com l’any passat l’arribada de la primavera és una època que se’m fa especialment dura . Aquí sembla que als dies els hi costi més anar allargant-se i la pluja avui si, demà també, acaba cansant.

Tant bonics com són aquests mesos a casa. Des de les finestres que donen al carrer anar seguint la brotada, centímetre a centímetre, dia a dia, del plataner que hi ha al davant; l’arribada de les orenetes i els falciots o com el sol, cada matí més atrevit, va enfilant-se cel amunt i juga a fet i amagar amb les persianes de corda. Al  terrat, aquell raconet robat d’Andalusia , paret emblanquinada, olor de gessamí i les primeres flors dels geranis.  Anar en bicicleta a treballar, llegir diaris de paper, a la tarda sortir a fer un vol segura de trobar algú conegut i fer petar la xerrada una estona,  les reunions per preparar les festes de maig,  els primers gelats, el mar-sempre el mar-convidant-nos al primer bany, la preocupació compartida per tants veïns i veïnes que ho estant passant malament, el rebuig actiu al populisme instal·lat a la casa de la vila, ...

Els resultats de les proves industrials són bons, mais oui, torno a Badalona.

                                                                   Montse Maresma