Les feines

D’acord amb la comptabilitat de l’Anna, que les havia anat assentant puntualment en el llibre major de la seva memòria, la primera feina que va fer a l’editorial quan hi va entrar a treballar l’estiu de l’any 60, va ser arxivar, però no cartes ni paperassa no, es tractava d’originals d’historietes de totes menes: humorístiques, d’aventures, romàntiques, de fades, mil i una pàgines que havien sortit de la imaginació i destres mans de molts dibuixants del que ara s’anomenen còmics. Li van explicar que calia separar-los i guardar-los perquè, alguns es venien a editorials d’altres països i era necessari tenir-los a punt. No s’ho podia creure, allò no semblava una feina. Ella badava força perquè s’entretenia llegint-los fins que la seva cap, li va dir que no s’encantés ja que només havia de classificar-los per temes i guardar-los dins uns grans armaris amb portes de persiana. La novetat dels primers dies va passar i aviat va aprendre a conèixer de quin dibuixant era cada original. És va adaptar molt  bé a aquell nou ambient i va descobrir el món del treball d’una forma força original.

Passats un parell d’anys, el temible cap editorial la va canviar de feina i la segona, no va ser menys original. Com que s’havia aplicat estudiant francès i anglès, ara li arribava la oportunitat de practicar-lo. Havia de traduir els guions de les historietes pels dibuixants que treballaven directament per editorials del Regne Unit, França i Bèlgica. Això li va fer conèixer i tractar un munt de persones ja que alhora encarregava les feines als dibuixants i era la responsable de què tot  estès llest dins dels terminis previstos. Era una feina que li agradava molt i de la que se’n sentia satisfeta.

Com que dins d’una empresa sempre hi ha canvis, aquell cop li va tocar a ella. Aparentment la tercera feina no semblava tan divertida, tot i que es considerava de més responsabilitat, ja que era la secretària del departament editor, però tot plegat era més formal: escriure cartes, arxivar, encarregar guions i historietes, controlar pagaments, contactes amb editorials estrangeres etc. Sortosament tenia una bona capacitat d’adaptació i treballar d’una manera molt directa amb una dotzena de persones no era gaire fàcil, però ho va aconseguir.

Ara bé el record de la quarta feina, el té més viu que cap altre. Com que havia d’encarregar diferents treballs per completar la confecció de les pàgines d’historietes, necessitava algú que dissenyés els rètols de les capçaleres i va contactar amb un company de l’estudi de muntatge. No havien tingut gaire tracte, només alguna paraula i res més, però aquelles capçaleres de les historietes es van anar sovintejant i allargant cada cop més fins que va esdevenir gairebé una experta en rètols i de la mà del retolista va començar a caminar per una ruta que encara dura.

Anna Mª Mora