En el transcurs de la meva vida, hi ha persones que
m’han fet mal o si més no, molestat força, unes (la majoria) involuntàriament,
però una en concret, em va ferir de valent amb molta malícia, en uns moments
molt crítics, cosa que fins i tot va fer trontollar fets mol importants del meu
entorn. Si busqués adjectius negatius d’aquesta persona, ompliria més d’un full,
però això representaria tenir un record immerescut sobre aquest esser i no
estic disposada a fer-ho. Amb bé al cap un escrit que vaig trobar molt encertat
- Un ex presoner d’un camp d’extermini li pregunta a un altre: ¿ has oblidat ja
als nazis? Sí, va dir aquest – doncs, jo no! – així, encara segueixen tenint-te presoner – Jo, no vull que
els records enfosqueixin la felicitat que sento al ignorar-la. La persona
dolenta, sempre ho serà, però, hi ha un tant per cent molt elevat, que la teva
reacció li doni plaer o en el cas
contrari, reboti en ella mateixa el verí que expulsa quan se sent menyspreada,
així, que tot depèn d’un mateix, no et faran mal, - verbalment està clar - si
tu no estàs disposada a que te’n facin, és un exercici difícil, però val la
pena!
Emi Sànchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada