D’acord amb la comptabilitat de la veïna del principal segona, que les havia anat assentant puntualment en
el llibre major de la seva memòria murmuradora, la primera trobada que va sospitar de la inquilina del cinquè
quarta, va ser el dia que la va veure entrar amb un home de braç, camallarg i formós, amb accent argentí, un d’aquells homes
de dies, que no més veure’l penses que pot haver-hi gat amagat. La segona, va coincidir en el
vestíbul, agafada del bracet d’un adonis
ben plantat, vestit al estil Emidi Tucci:
corbata de seda, sabates llustroses – semblava italià – la seva mirada però delatava
el neguit de trobar-se moros a la costa.
La tercera troballa, és la que va confirmar la seva sospita, xiuxiuejava a
cau d’orella amb un xitxarel·lo musculós de pell bruna, pantalons texans nous
però esquinçats, samarreta trossada al cos, esportives sense cordar i un
penjoll en l’orella esquerra, -aquest semblava cubà – Que mal repartit està el
món! - En les escales de comunitat, s’hauria de repartir tot, igual que es fa
amb les derrames - deia la senyora
Lucrecia amb tota la raó - per què ella havia de amitjanar les despeses per
l’aluminosi de la eixerida veïna i ella
no podia compartir el seu esport més preuat? si més no, poder gaudir de la
contemplació d’aquests internacionals virils – que per cert, l’edat es veu que
sí que té a veure, ja que les properes vegades que varen coincidir, sempre
portava un mascle jovenívol amb diferents tipus de pírcing – Per descomptat, que s’havia de convocar una
reunió per deixar les coses clares!
Emi Sànchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada