No faltava gaire pel seu aniversari, 58 anys, Déu n’hi do.
57 anys vivint a Badalona i aquell primer any a Sant Adrià, quants records
i quina sort tenir-los i encara més recordar-los.
La casa dels avis de Sant Adrià, els pares de la mare, era amplia i
lluminosa i el patí esplèndid. La Montserrat que aviat farà els 58, va ser la
primera de quatre germanes i per això qui més va disfrutar dels avis, de la
casa i el patí i dels tres tiets quan eren joves.
El tiet Toni, el germà petit de la mare, encara avui recorda, només que
apuntis la conversa, aquells mesos després del casament en que els nuvis van
viure amb ells a Sant Adrià. L’avi Antonio, que n’estava molt de la seva filla,
ho va posar fàcil, la casa era gran, i la parella es va instal·lar
provisionalment allà. Hi van viure prou
temps com perquè la Montserrat neixes a Sant Adrià, a casa dels avis. El tiet
explica amb emoció els nervis dels tres homes que s’estaven a baix a la cuina,
a dalt tot era anar amunt i avall la comadrona i la iaia, mentre la mare empenyia,
suant i cridant fins que va arribar la nena, que es va afegir a la festa amb
forts plors que se sentien des de la planta baixa. La Montserrat recorda d’aquell dia com, després
de fer el ronsa a la panxa una bona estona, amb una d’aquelles empentes la
porta es va obrir i la primera imatge que va veure fora van ser els barrots marrons
del llit en que estava estirada la mare. Ja ho sap és un record traspaperat, que
no potser, i en canvi n’està tant segura
d’haver-ho viscut com ho està de que ara neteja els barrots marrons del capçal
del seu llit.
Montse Maresma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada