El fil del record trobat en les fotografies em feia
reviure altres dies. Van tornar anys de joventut
i amb ells la música de La Morisca, ball de parella, amorós i de conquesta.
Recordava els compassos de cada tirada, els passos, que semblaven del ball pla però que de cop i volta s’encabritaven en un salt dolç i elegant. Agafaves la
parella per la mà, la miraves als ulls amb un somriure de complicitat, esperaves
les notes del piano que donaven el tret
de sortida per arribar corrent al punt de començament del ball i aleshores, per
gent que estès mirant-nos, ens semblava que no hi havia ningú més al món i la
dansa fluïa sota els peus sense cap altre aturador que el vertiginós galop
final. Tot i així, el pas inexorable del temps fa que unes vegades les imatges siguin nítides i d’altres girin com remolins, desfent-se
com volves de cendra si intentes detenir-les.
Gabriel
La
MORISCA de Gerri de la Sal
Les llegendes que envolten aquesta
dansa la situen en temps remots, a l'època del domini musulmà per terres de
Catalunya. N'existeixen tres versions diferents; una diu que la protagonista
fou la filla de l'alcalde de Gerri que, abans de ser feta presonera pels moros,
volgué acomiadar-se dels seus amb una dansa. Però després d'un acord previ amb
la resta de vilatans, quan en un moment determinat del ball ella picà amb el
taló a terra, la gent del poble sortí a empaitar els moros que estaven
embadalits tot mirant-se la noia. La seva sorpresa fou tan gran que es pensaren
que eren atacats per les tropes del Comte de Pallars, i fugiren corre-cuita de
la contrada. Per celebrar la victòria, la gent de Gerri de la Sal cada any
representa de bell nou la mateixa dansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada