I en aquella caixa de sabates, que hi havia? Eren fotografies de quan érem
petites. El fil dels records trobats en les fotografies em feien reviure altres
dies. Unes vegades les imatges eren nítides com les d’aquells Reis de l’any 61.
L’avi Domingo, el pare del meu pare, havia mort feia molt poc. Encara que era petita d’aquells mesos en tinc
un record molt trist, va ser una malaltia llarga, un càncer de coll i l’avi va patir i fer patir. Aquell any
les festes de Nadal no van ser gaire alegres i la fotografia ho traspua. Abans
quan hi havia un mort, la família més propera portava dol, crec que durant un
any. Els petits de la casa, sense anar totalment de negre, també feien un
mig dol,
la faldilla prisada que havia cosit la mare, era de quadrets blancs i
negres, el jersei d’un blau clar apagat i la meva germana i jo portàvem mitjons
curts negres. El nino era el que havíem demanat als Reis, però les ganes de
jugar no van anar tornant fins que els dies no van ser més llargs i la
primavera comença a apuntar.
També van aparèixer fotografies d’una sortida al parc amb els
cosins, aquelles imatges giraven com remolins i se’m desfein com volves de
cendra si intentava detenir-les. Hi havíem anat i per les cares sembla que ens hi
havíem divertit molt però el record se’m fonia només intentar agafar-lo.
Montse Maresma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada