Aquella figura mig encorbada que anava
pel carrer amb un sac penjat a l’espatlla, em feia por. Passava un cop per
setmana i anava a buscar les pells dels conills que venien a la botiga del
carrer. Anunciava la seva presència amb una tonada difícil d’entendre i la
vestimenta bruta i mal girbada desprenia una pudor que la feia més evident. Tenia
l’aspecte d’un animal feréstec especialment
quan feia fred, que duia una mena d’abric mal cosit aprofitant les pells que recollia
i que a mi me’l feia encara més esfereïdor, ja que no em podia treure del cap
com eren arrancades les pells a les pobres bèsties, quan encara bellugaven, davant dels ulls dels compradors.
Anna Mª Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada