Vaig entrar a la masia de la fotografía, masia del record: La meva padrina plantada davant de la porta parla amb una dona que cavalca una somera gran, molt alta. Jo tornava a estar assegut al pedrís al costat del meu oncle esperant que arribés el meu cosí amb les mules que havien estat treballant tot el dia al camp. Venien amb fam i enfilaven la porta per arribar a la quadra amb tanta força i velocitat que no les podia parar ningú. Entraven per la petita porta de punt rodó, la mateixa per la que entràvem nosaltres, que tanmateix semblava impossible que amb la seva alçada i amplada poguessin passar.
Vaig tornar a veure a la padrina corrent per l’era, amb l’escombra a la mà, darrere del meu cosí i jo per alguna malifeta, feta més per sentir-la rondinar que per cap altra cosa. A la tarda, després d’algunes manyagues, ens portava al rebost per donar-nos el berenar: una llesca de pa sucada amb oli i un tros de llonganissa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada