Quants records
floregen al meu cap quan em fixo en
aquest quadre!
Sento el soroll de la quitxalla corrent per la
Seu, el repicar de palmons flairejats de
sucre. Evoco la ingenuïtat de les primeres culpes, la solemnitat d’un dia que
creiem el més feliç, el “sí vull” fins que la mort ens separi.
Quants efluvis impregnen aquestes parets, aquestes columnes construïdes ja fa tant de temps.
Era un barri humil, però la grandiositat que ens acollia, ens donava fortalesa felicitat i coratge.
En el transcurs del temps, aquesta Església ha sigut i és la meva confident. Cada vegada que el meu cor m’arrossega cap aquest indret, em retrobo amb el meu passat i em saluden: els dubtes, les alegries, les tristors i tantes i tantes coses, que, tanco els ulls, m’arrauleixo amb elles, les abraço perquè no marxin i els dic: Esculteu avui que us explico .....
Emi Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada