L’allau de records provocat
per aquell comentari, sense importància, que la Carme havia fet sobre el llibre
de receptes per preparar magdalenes, va
ser imparable. Les magdalenes em van transportar a les classes de literatura
francesa a l’institut, al nostre professor en Jordi, a les seves teatrals
lectures dels textos recomanats, des de la suau i suggeridora “mignonne, allons
voir si la rose,...” de Ronsard, fins l’esfereïdora personificació del gegant
Pantagruel de Rabelais, que tant s’esqueia al seu físic alt i corpulent, o d’aquell
tros immens de Proust en el que “envaeix al protagonista un plaer deliciós quan
es porta als llavis una cullerada de te en el que ha deixat remullar una
magdalena...”
En Jordi, aquell professor una
mica estrafolari a l’institut, que ens feia obrir les finestres i tancar les
portes dels armaris quan entrava a classe o recollir els papers de terra del
patí, atenció teníem quinze o setze anys, en Jordi, que
després vaig retrobar com a militant polític del PSUC en la clandestinitat, que havia tingut vivint
a casa seva ... Bé, aquesta és una altra història.
Montse
Maresma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada