El tiralínies

Crec que avui aquest home em farà treballar de valent. Una estona que va obrir l’estoig del compassos vaig poder veure que quasi tenia enllestit el dibuix a llapis. Veus com ja to deia ! ja m’ha agafat ! amb lo bé que m’ho estava passant amb el tiralínies ample, el compàs, la bigotera i la ballarina.

Primer em netejarà ben net -això que mai em guarda brut- i després em carregarà amb tinta xina entre les dues pales. Tot seguit em farà lliscar pel damunt del paper vegetal -com crema aquest dimoni de paper ! ell és el culpable que de tant en tant em portin a esmolar per tornar-me a deixar ben rodó-  per controlar si el gruix de la ratlla que vaig deixant damunt del paper és el correcte i si no ho és -que quasi mai l’endevina-, apa ! prem el cargol i prova, afluixa el cargol i torna a provar.

Mira que n’és de tonto aquest home ! ara m’està obrint les pales per fer una ratlla massa gruixuda i segur que li faré una gran taca negra en el dibuix que feina tindrà per treure-la amb la fulla d’afaitar. Jo no sé perquè no fa servir el meu germà gran, el tiralínies de pales amples que carrega més tinta que jo i pot fer línies més gruixudes.

Bé, sembla que per avui ja n’hi ha prou de rascar pel damunt del paper vegetal. Ara, aviat, una vegada ben net, en tornarà a guardar en el estoig i podré seguir la xerrameca amb els companys.

Gabriel Garcia