Semblances

Fa molt temps...anys, pero el record de la senyora Pepeta, veïna del barri on jo vivia en la meva infantesa, mai l'oblidaré. Vidua des de feia quasi una eternitat, vestida sempre de negre, duia un “dol” perpetu, semblava talment un “corb”. Seca i prima com un “collaret de canyes”, no aixecava un pam del terra, semblava un bolet caminant.

Quan plovía i veies un paraigua negre caminant pels carrers, tothom sabiem que la senyora Pepeta hi anava sota, sempre que plovia anava al cementiri a portar un paraigua, al seu difunt “Antón” perque no es mulles “pobret” ….es el que ens deia.

Are bé, el mes peculiar de tot, era la seva veu, que a mitja conversa canviava el to, i anava d'un agut estrident a un to aspre i ronc que a tota la mainada, ens tenia ben atemorits  i en el moment que canviava sortiem corrents.

En creixer, la meva perspectiva de la senyora Pepeta va canviar per complet, vaig anar descobrint en ella una persona tendra i afectuosa, i amb molt sentit de l'humor.

Encara que avergonyida pel meu comportament en el passat, sempre  que la  veia pensava en un”corb”.

Assumpta Bech