La riada dels records provocada per
l’al·lusió
de la filla gran a l’aniversari
de la Laura no minvava; al contrari, creixia sense
parar en el meu cervell. Qualsevol paraula, qualsevol sensació retornaven
filagarses de memòria; els fragments s’acoblaven com peces d’un trencaclosques;
dibuixaven antigues imatges: Botigues tancades, bocins de papers voltant
com espurnes d’estrelles, la recepció d’una Fonda, magdalenes - sobre tot magdalenes
– Una espelma, una carona angelical i galtaplena, la il·lusió de la Núria, la
paciència d’en Josep i en general, em ve
a la memòria el resultat esplèndid que va
sorgit d’un problema:
La Laura, feia el seu primer any i ens
trobàvem en ruta d’un de viatge. Uns
fets imprevisibles, no ens van deixar arribar ni al lloc, ni a l’hora prevista,
i a més, ens vàrem adonar que havíem perdut la bossa plena de globus, confetis i altres divertiments preparats per l’ocasió. L’entrebanc va donar pas a
la improvisació: Vam recórrer a la vianda del viatge, “magdalenes”.
Varem col·locar una rotllana com a base a sobre d’una caixa de joguines i apa, anar
enfilant-les amb molta cura com si d’una piràmide es tractés. El pastis, va quedar molt graciós – el guarnia les blondes obertes
i el coronava una espelma que ens havia
proporcionat la mestressa del Hostal perdut per aquells móns de Déu, (per cert,
més que una espelma semblava un ciri Pascual). L’esmicolament de contes plens
de vinyetes en color que la Núria
enfilada damunt del llit, feia volar sobre el cap de la seva germana, li va
donar un caire festiu inoblidable.
La
felicitat de tots quatre i la cara divertida i innocent de la meva petita
intentant apagar la candela, va fer d’aquest dia entranyable, un dels que sempre
vols recordar. Quan retrocedeixes en el temps i
recordes efemèrides que et colpeixen, busco aquest esdeveniment de – ja
fa quaranta cinc anys – i tinc assegurat sempre un somriure als llavis.
Emi Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada