El Roure

Conec a una persona que em té el cor robat!

La seva força per seguir endavant, és comparable a una sortida de sol després d’una tempesta.

Els seus cabells negres, semblen la foscor de la nit amb reflexos de mar embravida. La seva cara d’àngel, em fa pensar en un cel farcit d’estrelles. El seu coratge, en una tempesta de trons que espeteguen. La seva valentia, en una embarcació que lluita per a no sotsobrar i la seva fortalesa, la comparo amb un roure de soca vella que aguanta amb una sirga la barca que naufraga i que al passar el temporal, el cel encara un xic estelat donarà pas al sol. I el roure, - protagonista d’aquesta història – quedarà alliberat de la seva fortitud.

Així és ella, la vida li ha jugat una mala passada, però està tan ben lligada al seu roure que mai s’enfonsarà perquè el seu ímpetu, farà que el sol, surti cada dia.

Emi Sánchez