Retalls de la vida

Recolzada a la barana del balcó, pensarosa, l’àvia recordava clarament el dia que el seu fill va marxar… “era massa guapo, massa benplantat, massa valent i massa eixalabrat. Hauria d’haver vist venir tot el que succeiria, però no ho vaig fer, vaig pensar o, més ben dit, no vaig voler pensar que aquella jove mestra també era come ell, massa bonica, massa valenta,  massa eixalabrada…El meu fill tenia 18 anys quan es va posar malalt; el metge, com era habitual en aquells casos i en aquella época, ens va recomanar un canvi d’aires i nosaltres, aprofitant l’avinentesa de la casa de pagés del seu oncle, li varem enviar. Per distreure’l, l’oncle va demanar a la mestre del poble si li volia donar lliçons i vaja si n’hi va donar! Es van escapar tots dos (ella era casada), a l’Argentina, amb el conseqüent escàndol i gran disgust per part de tothom! Al cap d’un temps de l’escapada, la mestra va tornar sola i va fer les paus amb el marit, però  a ell li va agradar tant el seu nou país, que s’hi va afincar i no va tornar més. “

Laura Torres