Quan miro el quadre del menjador on el
pare, al costat de la signatura, va posar 1951, em venen a la memòria una sèrie
de records i imatges d’aquells anys.
Jo tenia uns sis anys i feia alguns
diumenges que el pare anava a pintar Santa Maria del Mar. S’asseia al davant en
una petita cadira plegable, amb tots els estris de pintar i la tela en un cavallet.
Anava pintant, pinzellada a pinzellada, aquell quadre que esdevindria per a mi
tan evocador.
Amb la mare anàvem a buscar-lo i per
fer temps, passejàvem pels carrerons dels voltants que recordo, llavors,
bastant bruts i pobres. Però el que a mi m’encisava, era l’església. Aquell
interior imponent amb les arcades tan altes i amples i els vitralls de colors
em semblaven irreals i m’agradava molt quan el pare m’explicava, encara que jo
no ho entenia gaire, l’estil gòtic de la nau, la forma dels arcs, l’alçada de
les torres i les dimensions de la
rosassa.
Ell va quedar molt content de la seva
obra i possiblement, com a detall també evocador d’aquell moment, va pintar
dues figures baixant per les escales de l’església: una dona i una nena.
Anna Mª Mora
Molt bonic el teu escrit. Mentalment he agermanat el quadre del teu pare amb una làmina de la plaça de Santa Maria del Mar que teníem al menjador de casa, quan era petita, on sortia la font gòtica d'enfront que m'agradava molt i que no he oblidat mai. Podria ser el teu pare l'autor de l'original?
ResponElimina