Els Tres Tombs

Pels Tres Tombs era festa grossa al barri. Al matí desfilaven pels carrers tota mena de carruatges, com aquells carros enormes plens de sacs o de bales de palla,  tirats per fileres de cavalls -d’un en un o bé en parelles- amb les cues trenades i bonics guarniments de cuir i argent; menats per homes forts amb  llargues bruses, mocador al coll i fuet a la mà i que, quan passaven per davant de casa l’avi, s’aturaven i l’omplien de caramels.

També hi desfilaven tartanes, ben  lluents i amb garlandes de flors. Les senyores que hi anaven duien bonics abrics de pell i mantes a les cames. Als carros camperols els havien pintat les rodes de vermell o els havien guarnit amb flors i amb papers de colors. I els genets, molt cofois damunt dels seus cavalls, anaven molt mudats i alguns, fins i tot, portaven botes i  barret de copa.

Al migdia, a casa, l’àvia feia un bon dinar i menjaven tortell per postres -amb la fava i la sorpresa- i  per berenar borregos de Sant Antoni.

El fil del record trobat en la fotografia li va fer reviure, de forma ben nítida, aquell any en què la festa va ser encara més grossa, perquè va desfilar amb la mare en el carro d’uns amics i  va poder veure, enriolada, com la gent que omplia alegre les voreres, s’atrafegava per caçar al vol els caramels llençats amb força des dels carruatges, mentre la mainada s’esmunyia entre les cames dels més grans, amb l’afany  d’atrapar algun caramel perdut per terra.
                                                                                                  

                                                                                                   Mercè Grau