La barberia

El fil del record trobat en les fotografies, em va fer reviure altres dies. Unes vegades, les imatges eren nítides; d’altres giraven com remolins, es desfeien com volves de cendra si intentava detenir-les, però tinc molt clar que aquesta es tracta de la primera acampada que vaig fer amb una colla de la feina, organitzada per un parell de companys molt més grans, amants de la muntanya i que es van proposar formar una colla amb la jovenalla de l’empresa per fer excursions i acampades. El seu propòsit va esdevenir tot un èxit i la Setmana Santa del 1965 varem fer una acampada a prop de  Tavertet al costat de Can Novella, magnífica masia que encara s’aguanta dempeus.

En la fotografia es veu una sessió matinal de perruqueria; crec recordar que es tractava d’un joc. Hi ha molts detalls que m’han fugit o se’m barregen amb d’altres, perquè acampades com aquella n’he fet moltes, però sí que tinc present el fred de la nit, arraulida dins d’una manta, sobre una màrfega de palla i amb el sostre de la tenda fregant-me el nas.

La imatge que guardo més viva és la del foc de camp de les nits amb tots els companys al voltant d’una gran foguera, mirant com les flames canviaven de forma i els trocs es torçaven dins les brases, menjant coca i galetes amb vi dolç mentre cantàvem al so d’un parell de  guitarres. Teníem un cançoner que anava de mà en mà i que encara guardo. Es creava una comunicació especial on es barrejaven diferents ingredients com l’amistat, la companyonia, la joventut, l’amor, la il·lusió i tot embolcallat per l’aire puríssim de la nit i sota la immensitat del firmament rutilant d’estels.

He fet molts focs de camp i sempre he tingut una sensació de pau i benestar que la fotografia m’ha fet reviure. Em sento afortunada d’haver pogut gaudir d’una cosa que malauradament ara ja no es pot fer, però el record és tan intens, que sempre que vulgui els podré repetir.

Anna Mª Mora