Romanyà de la Selva

És sorprenent com passem de la celebració a l’oblit: L’any 2008, es va celebrar el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. L’Ajuntament, molt donat  a celebrar aquestes efemèrides va organitzar un recorregut poètic pel poblet gironí de Romanyà de la Selva, lloc a on va viure els darrers anys de la seva vida i a on va escriure alguns dels seus llibres.

Va ser un recorregut fantàstic: Una poetessa, anava llegint relats que evocaven in situ part de la seva obra. Vàrem començar la ruta en la Plaça de l’Església, comentant pròlegs de Mirall Trencat i vam prosseguir  fins arribar a “El Senyal Vell” una de les dues cases que va viure i que descriu molt bé en la novel·la. Tornem a fer parada per escoltar més pàgines esplèndides i punyents de la seva literatura. Seguim camí fins arribar al Mirador de les Mirandes,des de on es pot veure un paratge meravellós de la Serralada de les Gavarres lloc a on descriu passatges de “Quanta, quanta guerra”. Tornem al punt de partida a reposar forces per la ruta que ens faltava i ho fem a l’hostal a on va fer estada a l’arribà a Romanyà i que avui s’anomena “El Refugi”, restaurant recomanable i i amb vistes fabuloses  dels boscos que van inspirar a l’escriptora .

Prosseguim el recorregut ( això sí, en cotxe) i a uns dos kilòmetres, arribem a la Cova d’en Daina, uns dels dolmens més complerts que es conserven a Catalunya. Fins aquest monument, Mercè Rodoreda arribava passejant  per acariciar les seves pedres i copsar-s’hi  de la influència màgica. Per finalitzar arribem al Cementiri . Ella deia – Que m’enterrin on em mori- i així va ser: reposa sota d’un xiprer i a prop del dolmen.

Vet aquí, que al cap d’un any hi torno amb uns amics i que hem trobo? La decepció: tot estava degradat els rètols de les seves obres penjaven entre fil ferros, les males herbes s’avien apoderat dels camins, el respecte sobre la seva obra s’havia esborrat, ja no hi havia flors sobre la seva tomba: El negoci ja estava fet! El que si quedava en peu, era el bucòlic poble els paisatges que la natura ens dona i el bon àpat del Refugi.

Gràcies Mercè Rodoreda per el llegat tant important de Literatura Catalana que ens has deixat.

Emi Sánchez