El dia de la ràdio

Aquell dia del 2012, en la seva cambra silenciosa de malalta, la vella Rosita tornava a sentir la veu de l’Isidro Sola com la tarda d’aquell  dijous del 1953; sonava, elegant, convincent, un punt  intrigant. Aquell dia no havia anat a treballar, al matí tenia febre, mal de coll i s’havia quedat al llit. A la tarda estava sola a casa i escoltava a radio Barcelona un programa que li agradava molt, Taxi Key. L’entretenien les aventures d’aquell detectiu  i se li donava prou bé endevinar qui era l’assassí de les seves històries. No havia sentit com el seu germà obria la porta del carrer i quan va entrar a la seva cambra l’espant va ser tant gros que va caure del llit i és va fer el trau que encara avui nota si passa la ma sobre la cella dreta.

Quaranta anys més tard la veu d'en Taxi Key era viva a la seva memòria o potser hi ajudava la celebració del dia de la ràdio. El seu germà, cada vegada més sord, acabava d'engegar el transistor a la cambra del costat.

                                                                   Montse Maresma