La Vicenta va fer durant deu anys aquell trajecte. Cada dia a un quart de nou del matí agafava el tren a
Montgat per anar a Barcelona.
Aquella hora, a l’hivern, el dia s’havia aixecat tot just feia una estona,
ella en recorda el contrast de les llevantades que tot s’ho enduien i de les
minves de gener que retornaven sorra, claror i pau a la platges desertes. El
mar i el cel eren els protagonistes, uns dies apareixien foscos i enrabiats,
d’altres nets i tranquils.
A l’estiu, a la mateixa hora, el sol
havia fet via i lluïa enlaire, el passeig i la platja eren ja plens de
gent. Els pescadors havien recollit les canyes i el cistell, les persones grans
feien salut caminant amunt i avall, les
famílies ocupaven amb tovalloles, para-sols i criatures petites la primera
línia de mar, i l’equip de veterans preparava el seu llagut per sortir a remar.
Montse Maresma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada